Els diversos components del grup ens hem estat pregunta com preparar la peixera, hem estat parlant dels diversos aspectes a tenir en compte a l'hora d'aquesta preparació.
El primer dubte que ens ha sorgit ha estat la de la temperatura de l'aigua.
- Quina temperatura de l'aigua és l'adequada?- ha dit un dels components en veu alta.
El primer dubte que ens ha sorgit ha estat la de la temperatura de l'aigua.
- Quina temperatura de l'aigua és l'adequada?- ha dit un dels components en veu alta.
La majoria dels components hem coincidit que la temperatura hauria de ser càlida. Hem arribat a aquesta conclusió perquè un membre del grup ha suposat que el seu color tan intens i viu determinava el seu origen, és a dir, creia que els peixos de colors més vius eres de zones tropicals. Un dels components no hi estava d'acord, ja que un dels nostres peixos era de color negre, i per ell no era un color viu i tropical.
Finalment després d'haver debatut les diverses respostes, hem decidit que l'aigua havia d'estar càlida, entre els 25 i 30 graus.
Però... com sabrem que l'aigua està a la temperatura que volem?
- Fàcil, posem un termòmetre i llestos- respon amb rapidesa un dels components.
Un altre component que es trobava just al seu costat diu:
- Però funcionarà dintre l'aigua o s'espatllarà?
Amb aquesta pregunta ens ha desmuntat la teoria principal. Un altre company comenta que ha vist uns adhesius que s'enganxen al vidre fora de la peixera i et diu com està l'aigua amb ratlles, és a dir, com si fos un termòmetre però diferent dels que nosaltres coneixem. De sobte apareix un altre component amb l'adhesiu preguntant si era aquesta sobre la que parlàvem. L'hem estat observant i pensant com funcionaria, degut que no s'endollava ni tenia cap mena de mecanisme.
Per tal de resoldre els nostres dubtes hem decidit preguntar-li-ho a la mestra. Aquesta ens ha comentat que aquest adhesiu té a la part que s'enganxa una mena de sensor o calefactor que nota la temperatura de l'aigua.
L'adhesiu l'hem enganxat per la part de fora perquè per dins es mullaria i s'espatllaria. Ara només cal posar l'aigua i esperar que ens digui la temperatura per regular-la. Però com ho podem fer això? Parlant hem arribat a la conclusió que necessitem algun estri perquè ens escalfi l'aigua i així no caldrà que la canviem cada dos per tres. No sabíem com resoldre aquesta qüestió, ja que ningú havia tingut peixos a casa.
Un company, en comprar els peixos a la botiga va fixar-se que hi havia dos aparells endollats a la llum. Un aparell estava segur que era el filtre, però l'altre... podria ser una màquina per escalfar? En el moment un company va afirmar que el seu oncle, que treballa en una botiga de peixos utilitza un calefactor pels peixos d'aigua calenta, com els nostres. Quina casualitat!
Ell ens portaria el calefactor per mantenir l'aigua en la seva temperatura ideal.
Finalment després d'haver debatut les diverses respostes, hem decidit que l'aigua havia d'estar càlida, entre els 25 i 30 graus.
Però... com sabrem que l'aigua està a la temperatura que volem?
- Fàcil, posem un termòmetre i llestos- respon amb rapidesa un dels components.
Un altre component que es trobava just al seu costat diu:
- Però funcionarà dintre l'aigua o s'espatllarà?
Amb aquesta pregunta ens ha desmuntat la teoria principal. Un altre company comenta que ha vist uns adhesius que s'enganxen al vidre fora de la peixera i et diu com està l'aigua amb ratlles, és a dir, com si fos un termòmetre però diferent dels que nosaltres coneixem. De sobte apareix un altre component amb l'adhesiu preguntant si era aquesta sobre la que parlàvem. L'hem estat observant i pensant com funcionaria, degut que no s'endollava ni tenia cap mena de mecanisme.
Per tal de resoldre els nostres dubtes hem decidit preguntar-li-ho a la mestra. Aquesta ens ha comentat que aquest adhesiu té a la part que s'enganxa una mena de sensor o calefactor que nota la temperatura de l'aigua.
L'adhesiu l'hem enganxat per la part de fora perquè per dins es mullaria i s'espatllaria. Ara només cal posar l'aigua i esperar que ens digui la temperatura per regular-la. Però com ho podem fer això? Parlant hem arribat a la conclusió que necessitem algun estri perquè ens escalfi l'aigua i així no caldrà que la canviem cada dos per tres. No sabíem com resoldre aquesta qüestió, ja que ningú havia tingut peixos a casa.
Un company, en comprar els peixos a la botiga va fixar-se que hi havia dos aparells endollats a la llum. Un aparell estava segur que era el filtre, però l'altre... podria ser una màquina per escalfar? En el moment un company va afirmar que el seu oncle, que treballa en una botiga de peixos utilitza un calefactor pels peixos d'aigua calenta, com els nostres. Quina casualitat!
Ell ens portaria el calefactor per mantenir l'aigua en la seva temperatura ideal.
Durant el temps que estàvem parlant sobre el tema de la temperatura de l'aigua, un component es va preguntar si havíem de tenir en compte el PH de l'aigua, ja que ell té una piscina privada i molts cops havia escoltat al seu pare parlar del control del PH de l'aigua per evitar que aquesta és poses en mal estat.
- Que és el PH?- va preguntar un dels components, al no saber sobre que parlàvem.
En sortir el tema de la piscina privada i relacionar-lo amb el PH, dos companys més van comentar que també els hi sonava això del PH, però que no sabien amb certesa que era. Parlant vam arribar a la conclusió que el PH era alguna cosa important que ajudava a cuidar l'aigua i a mantenir-se en bon estat. També vam arribar a la conclusió que s'havia d'anar controlant perquè no podien sobrepassar el nivell adequat.
Allò que sabíem segur que havíem de ficar dintre de la peixera era pedra i grava per crear un sòl bàsic i semblant al real. Just abans de posar l'aigua un company va preguntar:
- Les fiquem directament o primer cal que les rentem?
Després de parlar-ho entre tots els components vam decidir que si, que caldria netejar-les per tal de treure la brutícia. Vam posar en una galleda les pedres i la grava, amb una mica de sal. En un principi no vam notar cap diferència però en llençar l'aigua vam veure que de les pedres es desprenia una mica de brutícia... encara sort que el vam fer cas!!!
- I si hi fiquem un tronc de fusta, caldrà fer el mateix procés? - va dir un dels components del grup.
Ràpidament vam recordar-nos que calia fer la mateixa operació amb el tronc que teníem però vaig recordar a temps que, la meva àvia, quan va comprar la seva peixera va explicar-me que el tronc s'havia de bullir durant dues hores amb sal per expulsar tota la brutícia, que era un procés més complicat que les pedres i la grava.
Un tret important que ens va passar va ser quan l'endemà, la peixera estava tota bruta per culpa del tronc, llavors vam decidir treure'l de la peixera perquè l'embrutaria constantment. Cal dir que no el vam tirar, sinó que en un altre recipient dia a dia, hi tiràvem sal i canviàvem l'aigua si s'havia embrutat.
- Que és el PH?- va preguntar un dels components, al no saber sobre que parlàvem.
En sortir el tema de la piscina privada i relacionar-lo amb el PH, dos companys més van comentar que també els hi sonava això del PH, però que no sabien amb certesa que era. Parlant vam arribar a la conclusió que el PH era alguna cosa important que ajudava a cuidar l'aigua i a mantenir-se en bon estat. També vam arribar a la conclusió que s'havia d'anar controlant perquè no podien sobrepassar el nivell adequat.
Allò que sabíem segur que havíem de ficar dintre de la peixera era pedra i grava per crear un sòl bàsic i semblant al real. Just abans de posar l'aigua un company va preguntar:
- Les fiquem directament o primer cal que les rentem?
Després de parlar-ho entre tots els components vam decidir que si, que caldria netejar-les per tal de treure la brutícia. Vam posar en una galleda les pedres i la grava, amb una mica de sal. En un principi no vam notar cap diferència però en llençar l'aigua vam veure que de les pedres es desprenia una mica de brutícia... encara sort que el vam fer cas!!!
- I si hi fiquem un tronc de fusta, caldrà fer el mateix procés? - va dir un dels components del grup.
Ràpidament vam recordar-nos que calia fer la mateixa operació amb el tronc que teníem però vaig recordar a temps que, la meva àvia, quan va comprar la seva peixera va explicar-me que el tronc s'havia de bullir durant dues hores amb sal per expulsar tota la brutícia, que era un procés més complicat que les pedres i la grava.
Un tret important que ens va passar va ser quan l'endemà, la peixera estava tota bruta per culpa del tronc, llavors vam decidir treure'l de la peixera perquè l'embrutaria constantment. Cal dir que no el vam tirar, sinó que en un altre recipient dia a dia, hi tiràvem sal i canviàvem l'aigua si s'havia embrutat.
Un company va proposar posar dins la peixera alguna planta o alga marina, ja que això ajudava a l'hora de crear l'hàbitat dels peixos, el mar.
Després de fer dos processos diferents vam pensar que calia fer amb les algues i plantes marines. Vam estar una bona estona pensant perquè si les rentem, es trencaran, tenint en compte que són molt fràgils...
A un component del grup se li va ocórrer la idea de remullar-les i posar-les directament perquè com ja venien en bosses amb aigua, suposàvem que ja estaven a punt per ficar-les dintre la peixera. Així vam fer, les vam posar amb molta delicadesa.
Un cop dins de la peixera, dos dels components vam començar a parlar sobre el fet de no haver netejat les plantes, ja que ells pensaven que era bo, perquè aquestes poden tenir algun aliment o propietat bona pels peixos. Finalment vam arribar a la conclusió que havíem fet bé en només remullar-les i no fer alguna cosa més enllà.
Després de tota la preparació bàsica ens vam estar preguntant si l'aigua quedaria completament transparent, ja que en ficar tantes coses no ho teníem del tot clar.
Quan vam introduir el tronc, la grava, les
pedres, les plantes... vam pensar que era possible que l’aigua s’embrutes una mica, però vam pensar, que tot ja estava netejat. Vam pensar que en el cas que hi hagués alguna partícula de les pedres, plantes o grava podia ser beneficiós pels peixos a l'hora de completar el seu aliment amb components diferents. Això amb el pas dels dies ho podríem anar comprovant.
Després de tot el procés de preparació tots pensàvem que ja estava llest per ficar els peixos, però un dels components ens va explicar que faltava ficar el filtre.
-Què és això del filtre?- va preguntar un dels components - Per a què serveix?
Llavors entre tots observem amb detall el moviment del filtre i les seves característiques. Veiem que té com una petita rampa i petits sacs amb pedres al costat d'un motor petit que va endollat a la llum. Això fa preguntar-nos moltes coses: Per què serveix un motor petit dintre l'aigua? Els peixos per què volen una rampa? Si els hem posat pedres i grava per què hi ha dos sacs petits de pedres i grava? Què fa un tub tan estret en una peixera?
Provem d'endollar-ho al corrent i comprovem que la rampa serveix perquè caigui l'aigua en forma de cascada un altre cop a la peixera que anteriorment havia recollit el tub i comprovem que aquesta aigua passa pels sacs de pedra petits filtrant l'aigua de qualsevol brutícia, aconseguint així netejar l'aigua de manera continuada.
Dubtes i problemes resolts! L'aigua ja la tenim en moviment i si hi ha alguna brutícia, el filtre la netejarà!
Ara sí que si, tot llest per ficar els peixos dins de la nostra peixera, però com fiquem els peixos?
Només sabem que els tenim en una bossa i no els podem atabalar gaire segons ens va comentar el senyor de la botiga. Comprovem que l'aigua de la bossa i l'aigua de l'aquari són de temperatures semblants però no iguals... Això ens suposa una sèrie de preguntes i dubtes. Arribats aquest punt sorgeixen dues idees: la primera és posar els peixos tal qual, però la veiem massa agressiva, ja que els peixos necessiten tranquil·litat. En aquest moment un company del grup proposa posar les bosses dintre l'aigua perquè les dues aigües s'igualin pel que fa la temperatura. El fet que la bossa estigui dins de l'aquari provocarà que aquesta aigua s'escalfi o es refredi aconseguint una igualtat entre totes dues. Un altre component del grup comenta que perquè no anem ficant aigua de la bossa a la peixera perquè aquestes es barregin i faciliti més l'adaptació dels peixos.
Pensem i ho raonem bé perquè és un procés complicat i delicat.
Després d'estar comentant si seria adequat tot això que hem comentat decidim portar-ho a terme.
Els peixos ja són dins de la peixera!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada