dijous, 22 d’octubre del 2015

Curiositats

A partir de l'observació diària dels peixos, ens ha cridat molt l'atenció el tema de la pupil·la dels ulls dels peixos, ja que sempre la tenen oberta. Tal esdeveniment ha fet preguntar-nos la següent qüestió:

Els peixos dormen?
Les respostes dins del grup han estat molt diverses, uns pensen que no dormen, d'altres pensen que sí, però sense tancar els ulls, ja que els peixos han d'estar atents les 24 h del dia per poder preveure l'atac d'algun altre peix, és a dir, es basen per l'instint bàsic.
Després de buscar informació sobre aquesta qüestió, hem esbrinat que els peixos sí  que dormen, però no ho fan com els éssers humans, és a dir, els peixos dormen, però per fer-ho no necessiten les parpelles. D'aquesta manera sembla que no estiguin dormint, però sí que ho fan.










Reproducció dels peixos

A la nostra peixera hi trobem tres femelles que es troben embarassades, i això com ho podem notar? 

Ho notem amb la forma de la panxa, la qual està molt inflada, ja que al seu interior hi duu els seus fills. A partir d'aquí ens plantagem la següent pregunta:

Quan tardaran a néixer els peixos? 


D'una banda pensem que no tardaran molt a néixer, ja que la panxa és molt grossa si la comparem amb la dels altres peixos que no estan embarassats i d'altra banda altres creuen que encara tardarà molt a néixer, ja que ho comparen amb el període d'embaràs d'una dona.A què es devia aquest fet?El seu període de gestació, és de quatre a vuit setmanes, i poden arribar a parir entre cinc i cent alvins, depenen de la mida de la femella.Quants en naixeran? Pensem que com a molt en poden néixer un o dos, ja que no n'hi poden cabre gaires dins d'una panxa tan petita, en canvi d'altres pensen que en poden néixer molts perquè se'ls imaginen molt petits, i amb la panxa que fan les embarassades doncs n'hi poden cabre molts.


23 d'octubre de 2015

Després del que va passar ahir observem com les dues femelles que faltaven per parir han tingut més fills, tot i que després de parlar amb els components del grup,  pensàvem que tindrien molts més fills i no tant pocs. 
-Per què han tingut tant pocs?- pregunta un dels components
Alguns pensem que tenen els ous dins el ventre, però altres creuen que es troben dins el ventre i es van desenvolupant sense estar dins de l'ou, ja que sabíem que no ponien els ous fora del ventre perquè es veia reflectit en el ventre de les femelles.
Amb aquest nou fet, que la resta de femelles parissin, confirmem la nostra suposició que això és degut a l'estrès i el canvi d'hàbitat. 
És una cosa que ens ha sobtat perquè pensàvem que els peixos tenien moltes cries, i en aquest cas només han tingut entre 4 i 5, cosa que ens sembla poc. No sabem per què és degut això o si és normal, i som nosaltres els que ens equivocàvem! 
Així doncs hem estat observant les femelles per veure si quan perien ho feien en forma d'ou o sense. Malauradament, no ho hem pogut comprovar perquè van néixer quan nosaltres no estàvem presents a l'aula. Així doncs hem buscat informació i hem descobert que són ovovivípers, és a dir, els alvins es desenvolupen en ous dins el ventre de la mare, per tant, pareixen cries vives i es poden alimentar pel seu compte.
El fet que la panxa fos més gran que la de les altres femelles ha donat resposta a diverses opinions. Alguns components pensen que és degut a l'alimentació i la resta a què torna a estar embarassada. 



Un dels components del grup ha estat una estona mirant els peixos, i li ha semblat que hi havia una de les tres femelles que tornava a estar embarassada. Això a la resta de components ens ha sobtat perquè ens semblava una cosa molt estranya i que no ens ho imaginàvem. Tot seguit la component ens ha dit que ens fixéssim en les dues altres femelles, i comparéssim la seva panxa amb l'altre, ja que si l'observaves bé es podia veure com una de les tres estava més inflada i grassa que la resta. 

La pregunta principal ha estat la següent: És possible que torni a estar embarassada en tan poc temps?, ja que va parir fa dues setmanes i ens sembla molt seguit. A partir d'aquí els diferents components del grup tenim diverses opinions que hem posat en comú per veure quina podia ser la correcta. Alguns pensen que no és possible que en tan poc temps la femella torni a estar embarassada, i que és a causa de menjar gran quantitat d'aliment. Però clar, després ens hem preguntat: si realment és a causa de la sobrealimentació que s'està engreixant. Per què els altres no ho estan fent també? 


22 d'octubre de 2015

En arribar a l'aula de Ciències Experimentals, on es troba la nostra peixera ens hem trobat que les femelles havien tingut un part prematur. 

Quan vam comprar els peixos ens van dir que encara els hi quedaven dues setmanes per parir, només feia 24 hores quan es va produir aquest fet. 
Tots els components del grup ens hem començat a preguntar què havia passat perquè succeís això. Van sortir diverses idees:
- Per culpa de l'estrès
- El canvi de temperatura
- L'hàbitat diferent del que es trobava
- L'espai massa petit per tants peixos

Després d'estar parlant una estona llarga hem arribat a la conclusió que la causa més encertada ha sigut la de l'estrés, ja que vam haver de portar-los des de la botiga fins a la universitat, i després canviar de peixera i d'hàbitat, afegint el fet que en un espai petit es trobessin amb tants de peixos.
A partir d'aquí hem hagut de treure amb molta cura els peixos petits, ja que no podien estar amb els grans. Tots els components hem arribat a aquesta conclusió perquè hem trobat dos peixos petits morts, ja que els grans se'ls han menjat. Això ens ha fet afirmar el fet de treure'ls de la peixera gran. 

2 de novembre de 2015


Quina reproducció tenen els peixos? Així doncs, hem arribat a la conclusió que el més segur és que torni a estar embarassada, basant-nos en alguns detalls que havíem vist ja en l'anterior embaràs, com és la pancha més inflada que anteriorment i l'aspecte que el peix negre, mascle, segueix continuament a aquesta femella. Esperarem a veure si engreixa més i sortirem de dubtes


Temperatura diaria de l'aigua

L'altre dia quan preparàvem la peixera, vam tirar l'aigua i la vam deixar a uns 24º. Vam acondicionar la peixera amb tot el que necessitàvem, termòstat, filtre, aigua destil·lada, etc.
Sabiem que l'aigua havia d'estar més o menys a la mateixa temperatura, però avui quan hem anat a comprovar com estaven els peixos, ens hem fixat que l'aigua havia pujat de temperatura i que ara estava a 26-27º.
Rapidament ens hem començat a preguntar com és possible que l'aigua pugui variar de temperatura si el termòstat està ficat.
Hem tingut opinions diverses.
Alguns membres del grup han dit que era més una qüestió del clima de la classe. Han argumentat que la temperatura exterior de la peixera pot afectar directament, per exemple els radiadors, les finestres obertes, etc.
En canvi els altres membres han tingut una opinió contrària. Han dit que la temperatura exterior no podia condicionar tant la temperatura de la peixera i que segurament és degut que el termòstat no té sempre la mateixa temperatura.

A partir de veure que la temperatura podia variar, hem decidit anar controlant-la per estar segur que els peixos puguin estar en condicions òptimes.



Mollys i Guppys

Un cop vam comprar els peixos els diversos components del grup vam estar parlant de les diferències i semblances que podíem observar entre els Mollys i els Guppys. 

La pregunta principal que vam voler respondre era quines eren aquelles semblances entre les dues espècies. 

A simple vista els components del grup vam comentar que l'hàbitat de les dues espècies era el mateix, ja que les dues espècies s'havien adaptat molt bé al que nosaltres havíem preparat. El que no sabíem era quin tipus d'il·luminació necessitarien, vam concloure després d'estar parlant, que necessitaven molta llum, és a dir, il·luminació abundant per totes dues espècies.  


Quant a l'alimentació a totes dues espècies, els hi estem donant el mateix tipus d'aliment, principalment vegetal i sec, ja que en ser peixos petits d'aigua càlida vam pensar que menjarien un tipus d'aliment semblant. 


Després d'haver-hi estat diversos dies observant-los vam poder veure que totes dues espècies tenen un comportament tranquil i que poden conviure junts en un espai ampli. 



Desprès de tenir clares les diverses semblances vam començar a parlar de les diferències que els diferents components del grup havíem vist o que coneixíem. 


La diferència principal i obvia que vam poder veure des d'un principi és la mida de les espècies. Els Mollys tenen una mida més gran que els Guppys pel que fa referència al cos. Cal destacar la gran cua que tenen els Guppys en relació al seu cos. 


Hem pogut veure que els Mollys tenen el color per tot el cos i la cua la tenen més clara. En canvi als Guppys el color se'ls hi centra de manera més forta a la cua i molt més fluixa a la resta del cos. 

Molly

Guppy



Vam estar observant diversos dies els peixos i diversos components ens vam preguntar quins eren femelles i quins mascles, en què ens podíem fixar per diferenciar-los. 

Després de fer una observació intensa vam poder veure la diferència principal. Un dels components es va fixar que hi havia dos peixos que tenien una espècie de pal o tub recte a la part de la panxa i que els altres tres tenien com una aleta en forma de semicercle. Això ens va fer pensar  que podia ser la característica clau per diferenciar mascles i femelles. 

Com no ho teníem del tot clar, vam decidir buscar informació bàsica a internet. Un cop ho vam trobar ens confirmava la nostra idea principal, els mascles tenen un tub recte que s'anomena genopodio, que és el seu òrgan reproductor. En el cas de les femelles trobem una espècie d'aleta petita. 







Alimentació

Quan vam començar a fer el blog la majoria estàvem segurs  que els peixos menjaven plantes que trobaven en el seu ecosistema. Però una persona del grup va pensar que fóra possible que també mengessin carn. Com s'alimenten els peixos? Aquesta ha sigut la pregunta que ha fet un membre del grup. Al principi ens va estranyar i no estàvem segurs de si menjaven plantes o si també podien menjar altres aliments com carn. Parlant-ho amb el grup hem arribat a la conclusió que podia ser que també mengessin carn. 

Per què diem això? Doncs un company s'ha fixat que un cop havia parit la primera femella embarassada, vam trobar una cria morta flotant. Però un membre del grup s'hi va fixar més i va veure que només era l'esquelet.
Després de reflexionar amb el grup hem arribat a la conclusió que aquella cria se l'havia menjat algun peix adult, per tant quedava confirmada la hipòtesi inicial  que també menjaven carn.


Quan vam començar a treballar els peixos ens va sorgir un dubte en relació a l'alimentació i amb el qual hem trigat a posar-nos d'acord. A l'hora d'observar com mengen els peixos hem vist que sempre s'acaben el menjar.  
Nois!! No es cansen mai de menjar peixos? Ha dit un company de grup.  
Arran d'aquest fet han sortit diverses opinions. Uns comentàvem que s'acabava perquè els peixos sempre mengen tot el que poden, ja que tenen una memòria d'uns tres segons. 
Els altres companys creien que era perquè no els hi donàvem menjar suficient i que sempre es quedaven amb gana. 
Seguint l'observació veiem que sempre s'acaben el menjar, per molt que els hi donem més. 
Finalment hem arribat a la conclusió que els peixos s'alimenten sempre de tot el que poden i que és perillós perquè poden morir per un excés de menjar. 


Que passa si no mengen algun dia?

Estem a punt de començar el període de pràctiques i ens hem trobat en la situació que estarem tres setmanes sense anar a la facultat. És a dir, que durant aquestes tres setmanes no podrem alimentar-los. Mentre buscàvem una solució per aquesta situació, un membre del grup s'ha qüestionat quants dies podrien estar els peixos sense menjar. Hem estat tots d'acord que tres setmanes sense alimentar-se era impossible, però mitjançant el debat han sortit idees com que poden aguantar una setmana, que no podrien aguantar més d'un dia, argumentant-ho pel fet que en ser éssers vius tan petits han de menjar molt sovint, ja que el seu estómac també és molt petit. 


L'altra hipòtesi és que en ser tan petits necessiten una quantitat d'aliment també molt petita, això fa que puguin estar bastant de temps sense menjar, ja que gasten  molt poca energia. 



22 d'octubre de 2015

Un cop les femelles han parit, ens hem trobat diversos cossos de peixos petits, però només hi quedava una espècie de fil petit, que nosaltres hem relacionat que serien els petits ossos. A partir d'observar això ens hem preguntat per què els adults es menjaven als petits? Sempre és així o ha estat un cas puntual?


Hem estat parlant una llarga estona sobre el perquè d'aquest fet, ja que ens semblava una cosa fora del normal que les femelles, les mateixes mares més els mascles es mengessin als peixos petits. Algun component havia comentat que els mataven a cops, però ningú s'havia plantejat que se'ls mengessin. 




23 d'octubre de 2015


Després que les femelles parissin, alguns components hem estat parlant si als petits calia donar-los menjar?, quina quantitat d'aliment se'ls hi havia de donar?, havia de ser el mateix que el dels adults? 

Com no ho sabíem al cent per cent, el primer dia només canviar-los de peixera, els hi vam donar aliment per veure si se'l menjaven o no i per calcular més o menys la quantitat que els hi hauríem de donar d'ara endavant. 

Hem pogut observar que el primer dia menjaven molt poc aliment i que la resta es quedava al sòl de la peixera, causant que  ens embrutes l'aigua i fes mala olor. A partir d'aquesta observació la resta de dies els hi vam donar molt menys menjar per no causar aquesta brutícia continua, ja que a tots els membres del grup ens havia semblat correcte. 

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Habitat dels peixos

Els diversos components del grup ens hem estat pregunta com preparar la peixera, hem estat parlant dels diversos aspectes a tenir en compte a l'hora d'aquesta preparació. 

El primer dubte que ens ha sorgit ha estat la de la temperatura de l'aigua.

Quina temperatura de l'aigua és l'adequada?- ha dit un dels components en veu alta.
La majoria dels components hem coincidit que la temperatura hauria de ser càlida. Hem arribat a aquesta conclusió perquè un membre del grup ha suposat que el seu color tan intens i viu determinava el seu origen, és a dir, creia que els peixos de colors més vius eres de zones tropicals. Un dels components no hi estava d'acord, ja que un dels nostres peixos era de color negre, i per ell no era un color viu i tropical. 
Finalment després d'haver debatut les diverses respostes, hem decidit que l'aigua havia d'estar càlida, entre els 25 i 30 graus. 

Però... com sabrem que l'aigua està a la temperatura que volem?


- Fàcil, posem un termòmetre i llestos- respon amb rapidesa un dels components. 

Un altre component que es trobava just al seu costat diu:
- Però funcionarà dintre l'aigua o s'espatllarà? 
Amb aquesta pregunta ens ha desmuntat la teoria principal. Un altre company comenta que ha vist uns adhesius que s'enganxen al vidre fora de la peixera i et diu com està l'aigua amb ratlles, és a dir, com si fos un termòmetre però diferent dels que nosaltres coneixem. De sobte apareix un altre component amb l'adhesiu preguntant si era aquesta sobre la que parlàvem. L'hem estat observant i pensant com funcionaria, degut que no s'endollava ni tenia cap mena de mecanisme. 
Per tal de resoldre els nostres dubtes hem decidit preguntar-li-ho a la mestra. Aquesta ens ha comentat que aquest adhesiu té a la part que s'enganxa una mena de sensor o calefactor que nota la temperatura de l'aigua. 

L'adhesiu l'hem enganxat per la part de fora perquè per dins es mullaria i s'espatllaria. Ara només cal posar l'aigua i esperar que ens digui la temperatura per regular-la. Però com ho podem fer això? Parlant hem arribat a la conclusió que necessitem algun estri perquè ens escalfi l'aigua i així no caldrà que la canviem cada dos per tres. No sabíem com resoldre aquesta qüestió, ja que ningú havia tingut peixos a casa. 

Un company, en comprar els peixos a la botiga va fixar-se que hi havia dos aparells endollats a la llum. Un aparell estava segur que era el filtre, però l'altre... podria ser una màquina per escalfar? En el moment un company va afirmar que el seu oncle, que treballa en una botiga de peixos utilitza un calefactor pels peixos d'aigua calenta, com els nostres. Quina casualitat!
Ell ens portaria el calefactor per mantenir l'aigua en la seva temperatura ideal.

Durant el temps que estàvem parlant sobre el tema de la temperatura de l'aigua, un component es va preguntar si havíem de tenir en compte el PH de l'aigua, ja que ell té una piscina privada i molts cops havia escoltat al seu pare parlar del control del PH de l'aigua per evitar que aquesta és poses en mal estat. 

- Que és el PH?- va preguntar un dels components, al no saber sobre que parlàvem. 

En sortir el tema de la piscina privada i relacionar-lo amb el PH, dos companys més van comentar que també els hi sonava això del PH, però que no sabien amb certesa que era. Parlant vam arribar a la conclusió que el PH era alguna cosa important que ajudava a cuidar l'aigua i a mantenir-se en bon estat. També vam arribar a la conclusió que s'havia d'anar controlant perquè no podien sobrepassar el nivell adequat.  

Allò que sabíem segur que havíem de ficar dintre de la peixera era pedra i grava per crear un sòl bàsic i semblant al real. Just abans de posar l'aigua un company va preguntar:

- Les fiquem directament o primer cal que les rentem? 
Després de parlar-ho entre tots els components vam decidir que si, que caldria netejar-les per tal de treure la brutícia. Vam posar en una galleda les pedres i la grava, amb una mica de sal. En un principi no vam notar cap diferència però en llençar l'aigua vam veure que de les pedres es desprenia una mica de brutícia... encara sort que el vam fer cas!!! 

- I si hi fiquem un tronc de fusta, caldrà fer el mateix procés? - va dir un dels components del grup. 

Ràpidament vam recordar-nos que calia fer la mateixa operació amb el tronc que teníem però vaig recordar a temps que, la meva àvia, quan va comprar la seva peixera va explicar-me que el tronc s'havia de bullir durant dues hores amb sal per expulsar tota la brutícia, que era un procés més complicat que les pedres i la grava.

Un tret important que ens va passar va ser quan l'endemà, la peixera estava tota bruta per culpa del tronc, llavors vam decidir treure'l de la peixera perquè l'embrutaria constantment. Cal dir que no el vam tirar, sinó que en un altre recipient dia a dia, hi tiràvem sal i canviàvem l'aigua si s'havia embrutat. 


Un company va proposar posar dins la peixera alguna planta o alga marina, ja que això ajudava a l'hora de crear l'hàbitat dels peixos, el mar.


Després de fer dos processos diferents vam pensar que calia fer amb les algues i plantes marines. Vam estar una bona estona pensant perquè si les rentem, es trencaran, tenint en compte que són molt fràgils...  

A un component del grup se li va ocórrer la idea de remullar-les i posar-les directament perquè com ja venien en bosses amb aigua, suposàvem que ja estaven a punt per ficar-les dintre la peixera. Així vam fer, les vam posar amb molta delicadesa.
Un cop dins de la peixera, dos dels components vam començar a parlar sobre el fet de no haver netejat les plantes, ja que ells pensaven que era bo, perquè aquestes poden tenir algun aliment o propietat bona pels peixos. Finalment vam arribar a la conclusió que havíem fet bé en només remullar-les i no fer alguna cosa més enllà. 



Després de tota la preparació bàsica ens vam estar preguntant si l'aigua quedaria completament transparent, ja que en ficar tantes coses no ho teníem del tot clar. 
Quan vam introduir el tronc, la grava, les pedres, les plantes...  vam pensar que era possible que l’aigua s’embrutes una mica, però vam pensar, que tot ja estava netejat. Vam pensar que en el cas que hi hagués alguna partícula de les pedres, plantes o grava podia ser beneficiós pels peixos a l'hora de completar el seu aliment amb components diferents. Això amb el pas dels dies ho podríem anar comprovant. 

Després de tot el procés de preparació tots pensàvem que ja estava llest per ficar els peixos, però un dels components ens va explicar que faltava ficar el filtre. 
-Què és això del filtre?- va preguntar un dels components - Per a què serveix? 
Llavors entre tots observem amb detall el moviment del filtre i les seves característiques. Veiem que té com una petita rampa i petits sacs amb pedres al costat d'un motor petit que va endollat a la llum. Això fa preguntar-nos moltes coses: Per què serveix un motor petit dintre l'aigua? Els peixos per què volen una rampa? Si els hem posat pedres i grava per què hi ha dos sacs petits de pedres i grava? Què fa un tub tan estret en una peixera?
Provem d'endollar-ho al corrent i comprovem que la rampa serveix perquè caigui l'aigua en forma de cascada un altre cop a la peixera que anteriorment havia recollit el tub i comprovem que aquesta aigua passa pels sacs de pedra petits filtrant l'aigua de qualsevol brutícia, aconseguint així netejar l'aigua de manera continuada.
Dubtes i problemes resolts! L'aigua ja la tenim en moviment i si hi ha alguna brutícia, el filtre la netejarà!

Ara sí que si, tot llest per ficar els peixos dins de la nostra peixera, però com  fiquem els peixos?
Només sabem que els tenim en una bossa i no els podem atabalar gaire segons ens va comentar el senyor de la botiga. Comprovem que l'aigua de la bossa i l'aigua de l'aquari són de temperatures semblants però no iguals... Això ens suposa una sèrie de preguntes i dubtes. Arribats aquest punt sorgeixen dues idees: la primera és posar els peixos tal qual, però la veiem massa agressiva, ja que els peixos necessiten tranquil·litat. En aquest moment un company del grup proposa posar les bosses dintre l'aigua perquè les dues aigües s'igualin pel que fa la temperatura. El fet que la bossa estigui dins de l'aquari provocarà que aquesta aigua s'escalfi o es refredi aconseguint una igualtat entre totes dues. 
Un altre component del grup comenta que perquè no anem ficant aigua de la bossa a la peixera perquè aquestes es barregin i faciliti més l'adaptació dels peixos. 
Pensem i ho raonem bé perquè és un procés complicat i delicat. 
Després d'estar comentant si seria adequat tot això que hem comentat decidim portar-ho a terme. 

Els peixos ja són dins de la peixera!!! 

dijous, 15 d’octubre del 2015

Primers passos de la investigació

Qui som?

Benvinguts al nostre blog, "El món marítim".
Som un conjunt d'alumnes de tercer curs d'Educació Primària de la facultat de Psicologia, Ciències de l'educació i de l'Esport. Obrim aquest blog amb la finalitat de realitzar un estudi sobre un ésser viu, ja que a partir de l'observació podem treballar amb els alumnes en una classe de primària les ciències experimentals d'una manera diferent.

Quin ésser viu hem escollit? 


Després d'estar plantejant diverses opcions com crancs, cavallets de mar, tortugues, etc. Finalment ens vam decantar pels peixos. Pensem que els peixos és un ésser viu que motiva i crida l'atenció dels infants. D'aquesta manera es crea una gran expectativa i fa que els infants mostrin més interès.


Quina espècie de peixos és la més adequada?


Un cop vam decidir que volíem criar peixos, vam escollir els peixos Molly i Guppy. Com que són una espècie amb unes característiques molt apropiades per treballar amb els infants, com són els color cridaners, la mida, les característiques personals de l'aigua i l'activitat continua dels peixos.



Quin és el nostre objectiu pel qual fem aquest treball?


L'objectiu fonamental d'aquest treball és aconseguir nous coneixements sobre el medi marítim, en aquest cas els peixos, centrant-nos en la seva alimentació, medi, reproducció, etc. Per tal de poder aplicar-ho en un futur en una aula d'educació primària.