Mollys i Guppys

Un cop vam comprar els peixos els diversos components del grup vam estar parlant de les diferències i semblances que podíem observar entre els Mollys i els Guppys. 

La pregunta principal que vam voler respondre era quines eren aquelles semblances entre les dues espècies. 

A simple vista els components del grup vam comentar que l'hàbitat de les dues espècies era el mateix, ja que les dues espècies s'havien adaptat molt bé al que nosaltres havíem preparat. El que no sabíem era quin tipus d'il·luminació necessitarien, vam concloure després d'estar parlant, que necessitaven molta llum, és a dir, il·luminació abundant per totes dues espècies.  

Quant a l'alimentació a totes dues espècies, els hi estem donant el mateix tipus d'aliment, principalment vegetal i sec, ja que en ser peixos petits d'aigua càlida vam pensar que menjarien un tipus d'aliment semblant. 

Després d'haver-hi estat diversos dies observant-los vam poder veure que totes dues espècies tenen un comportament tranquil i que poden conviure junts en un espai ampli. 

Desprès de tenir clares les diverses semblances vam començar a parlar de les diferències que els diferents components del grup havíem vist o que coneixíem. 

La diferència principal i obvia que vam poder veure des d'un principi és la mida de les espècies. Els Mollys tenen una mida més gran que els Guppys pel que fa referència al cos. Cal destacar la gran cua que tenen els Guppys en relació al seu cos. 

Hem pogut veure que els Mollys tenen el color per tot el cos i la cua la tenen més clara. En canvi als Guppys el color se'ls hi centra de manera més forta a la cua i molt més fluixa a la resta del cos. 

Molly

Guppy

Vam estar observant diversos dies els peixos i diversos components ens vam preguntar quins eren femelles i quins mascles, en què ens podíem fixar per diferenciar-los. 

Després de fer una observació intensa vam poder veure la diferència principal. Un dels components es va fixar que hi havia dos peixos que tenien una espècie de pal o tub recte a la part de la panxa i que els altres tres tenien com una aleta en forma de semicercle. Això ens va fer pensar  que podia ser la característica clau per diferenciar mascles i femelles. 

Com no ho teníem del tot clar, vam decidir buscar informació bàsica a internet. Un cop ho vam trobar ens confirmava la nostra idea principal, els mascles tenen un tub recte que s'anomena genopodio, que és el seu òrgan reproductor. En el cas de les femelles trobem una espècie d'aleta petita. 

Alimentació

Quan vam començar a fer el blog la majoria estàvem segurs  que els peixos menjaven plantes que trobaven en el seu ecosistema. Però una persona del grup va pensar que fóra possible que també mengessin carn. Com s'alimenten els peixos? Aquesta ha sigut la pregunta que ha fet un membre del grup. Al principi ens va estranyar i no estàvem segurs de si menjaven plantes o si també podien menjar altres aliments com carn. Parlant-ho amb el grup hem arribat a la conclusió que podia ser que també mengessin carn. 

Per què diem això? Doncs un company s'ha fixat que un cop havia parit la primera femella embarassada, vam trobar una cria morta flotant. Però un membre del grup s'hi va fixar més i va veure que només era l'esquelet.

Després de reflexionar amb el grup hem arribat a la conclusió que aquella cria se l'havia menjat algun peix adult, per tant quedava confirmada la hipòtesi inicial  que també menjaven carn.

Quan vam començar a treballar els peixos ens va sorgir un dubte en relació a l'alimentació i amb el qual hem trigat a posar-nos d'acord. A l'hora d'observar com mengen els peixos hem vist que sempre s'acaben el menjar.  
Nois!! No es cansen mai de menjar peixos? Ha dit un company de grup.  
Arran d'aquest fet han sortit diverses opinions. Uns comentàvem que s'acabava perquè els peixos sempre mengen tot el que poden, ja que tenen una memòria d'uns tres segons. 

Els altres companys creien que era perquè no els hi donàvem menjar suficient i que sempre es quedaven amb gana. 

Seguint l'observació veiem que sempre s'acaben el menjar, per molt que els hi donem més. 

Finalment hem arribat a la conclusió que els peixos s'alimenten sempre de tot el que poden i que és perillós perquè poden morir per un excés de menjar. 

Que passa si no mengen algun dia?

Estem a punt de començar el període de pràctiques i ens hem trobat en la situació que estarem tres setmanes sense anar a la facultat. És a dir, que durant aquestes tres setmanes no podrem alimentar-los. Mentre buscàvem una solució per aquesta situació, un membre del grup s'ha qüestionat quants dies podrien estar els peixos sense menjar. Hem estat tots d'acord que tres setmanes sense alimentar-se era impossible, però mitjançant el debat han sortit idees com que poden aguantar una setmana, que no podrien aguantar més d'un dia, argumentant-ho pel fet que en ser éssers vius tan petits han de menjar molt sovint, ja que el seu estómac també és molt petit. 

L'altra hipòtesi és que en ser tan petits necessiten una quantitat d'aliment també molt petita, això fa que puguin estar bastant de temps sense menjar, ja que gasten  molt poca energia. 

22 d'octubre de 2015

Un cop les femelles han parit, ens hem trobat diversos cossos de peixos petits, però només hi quedava una espècie de fil petit, que nosaltres hem relacionat que serien els petits ossos. A partir d'observar això ens hem preguntat per què els adults es menjaven als petits? Sempre és així o ha estat un cas puntual?

Hem estat parlant una llarga estona sobre el perquè d'aquest fet, ja que ens semblava una cosa fora del normal que les femelles, les mateixes mares més els mascles es mengessin als peixos petits. Algun component havia comentat que els mataven a cops, però ningú s'havia plantejat que se'ls mengessin. 



23 d'octubre de 2015

Després que les femelles parissin, alguns components hem estat parlant si als petits calia donar-los menjar?, quina quantitat d'aliment se'ls hi havia de donar?, havia de ser el mateix que el dels adults? 
Com no ho sabíem al cent per cent, el primer dia només canviar-los de peixera, els hi vam donar aliment per veure si se'l menjaven o no i per calcular més o menys la quantitat que els hi hauríem de donar d'ara endavant. 

Hem pogut observar que el primer dia menjaven molt poc aliment i que la resta es quedava al sòl de la peixera, causant que  ens embrutes l'aigua i fes mala olor. A partir d'aquesta observació la resta de dies els hi vam donar molt menys menjar per no causar aquesta brutícia continua, ja que a tots els membres del grup ens havia semblat correcte.